Pol Santandreu
¿Cuánto vale una empresa? ¿Cuáles son los inductores de valor? ¿Cómo condiciona el modelo de negocio la estructura financiera de una compañía?
Me dedico desde hace más de veinte años a estudiar, aconsejar y explicar cómo la estrategia incide en los indicadores de control de gestión de una compañía.
Como profesor en multitud de business schools, conferenciante o consultor, trato de conectar las decisiones que se toman en las compañías y sus implicaciones futuras en la creación de valor.
Doctor en management, economista y MBA, he colaborado y colaboro en multitud de business schools, universidades e instituciones. Asimismo he realizado proyectos de consultoría en más de 300 empresas, desde multinacionales a PYMES en múltiples sectores.
Ponente de congresos internacionales, autor de diversos libros y asiduo colaborador en revistas especializadas, prensa escrita y medios de comunicación. El enfoque práctico, directo pero riguroso son protagonistas en mi trabajo.
Thomas loves cheese and wine. He buys them here and there. “Here” is his neighborhood supermarket, and “there” is a virtual supermarket with a vast product assortment: Amazon. There are millions of people just like Thomas: commercially promiscuous shoppers who source their weekly groceries from a combination of physical and online stores. Can a traditional supermarket in any country compete with a retailer like Amazon? Who will win the battle?
L’ebitda (acrònim de l’anglès earning before interest taxes depreciation and amortization), o el resultat de l’empresa procedent de l’activitat d’explotació sense considerar l’amortització econòmica dels seus actius ni el resultat derivat de la seva estructura financera, ha estat en els darrers anys un dels paràmetres més utilitzats per valorar les empreses.
En l’àmbit de la valoració d’empreses, podem parlar, bàsicament, de tres grans metodologies. De fet, n’hi ha algunes més, però les més utilitzades parteixen de mètodes basats en la comptabilitat, els múltiples o el descompte de fluxos futurs.
En llenguatge financer, el palanquejament financer és la capacitat d’una empresa de finançar-se recorrent al deute amb tercers. S’anomena palanquejament positiu quan el cost del deute és inferior a la rendibilitat que s’obté de les inversions finançades amb aquests recursos. Si, en canvi, el rendiment és menor al cost del finançament, el palanquejament esdevé negatiu.
En llenguatge col·loquial, diem que algú s’apalanca quan s’acomoda a una situació a la seva “zona de confort”, que se’n diu en psicologia. Aquest apalancament implica adaptar-se a unes rutines, sense canviar massa coses i sense assumir gaires riscos.